jueves, 26 de abril de 2012

TRADICIONS A VILAFRANCA: La Mare de Déu del Llosar

Una altra tradició, que se celebra cada any, el 8 de setembre.


El dia 8 de Setembre és el dia de la Mare de Déu del Llosar, el dia més important per als vilafranquins.
A les vuit hi ha diana i mascletà: la banda del poble desperta la gent tocant música i tirant coets. La gent s’arregla tot el que pot, ben pentinats i ben mudats, perquè a les deu i mitja sonen les campanes i seguidament, ix la processó. Anem a peu al Llosar, la gent, les dames, regines, capellans i també les autoritats. És costum portar la Verge  damunt d’un carro arrossegat per bous fins  el Llosar.
A les dotze a l’ermita del Llosar fan missa fins la una. A l’eixida, enfront de l’església, damunt dels arcs es dóna a menjar pastissos de confitura que han estat fets pels majorals, que són els que durant l’any han netejat l’església i se  n’encarreguen de la Mare de Déu.
La gent ens n’anem a dinar i a fer una “vecadeta”.
A les cinc s’ompli l’església, és la novena. En eixir de l’ermita es poden tornar a menjar pastissos de confitura. A continuació els membres de la banda ens toquen un concert al costat de l’om.
Aproximadament a les set tornem en processó cap a Vilafranca. A voltes a l’Avinguda del Llosar, arribant a la plaça, es tira una petita traca.
Per la nit, a les deu i mitja anem tots a casa el majoral i després del “paseillo” ,tots a ballar el ball-pla a la plaça d’En Blasc.
Aquesta nit els majorals de Sant Antoni sortegen el bou.
En acabar, a casa dels majorals es donen les bossetes per als xiquets que han ballat i als majors els conviden a beure i a menjar pastes.
I el dia ja s’ha acabat, tots estem molt cansats.

martes, 24 de abril de 2012

TRADICIONS A VILAFRANCA: El solispassero perdut

Fent repàs per carpetes de l'ordinador, m'he trobat unes redaccions que van escriure al 2006 els meus alumnes, sobre tradicions a Vilafranca. Moltes d'estes han desaparegut, però crec, cal replegar-les per tal de tindre una memòria dels costums i tradicions que a poc a poc s'han anat perdent o modificant. Des d'aci vull convidar a la gent que vulga, a enviar-me al correu tradicions o costums de Vilafranca i seran publicades al blog.

EL SOLISPASSERO PERDUT
Hi havia una vegada, en un poble molt menut que estava a zona més, més alta de les muntanyes, més al nord de la Comunitat Valenciana i que es deia Vilafranca, un xiquet molt menut; tan sols tenia 3 anys i li deien PEPO.

En aquest poble, cada any, per Pasqua més o menys, se celebrava una festa molt tradicional que es deia La Solispassa.
La Solispassa consistia en que el “Retó” del poble, juntament amb l’escolà, els“coteros” i tots els xiquets, anaven per tots els carrers del poble. El “Retó”portava l’aigua beneïda, l’escolà un calder amb serradures banyades i tots els xiquets portaven una maça de fusta, feta a casa, molt gran.

Totes les cases del poble tenien les portes obertes i els esperaven. Quan arribava el capellà, si la porta estava oberta, beneïa la casa amb l’aigua beneïda, li tirava un grapat de serradures a la porta i la gent de la casa li donava ous.
Mentre tot açò ocorria, els xiquets cantaven:

“OUS I DINERS
QUE EL RETÓ NO DIRÀ RES”
En moltes ocasions, s’aprofitava per cantar cançons un poc tebieses:
OUS A LA FINESTRA
GARROTADES A LA MESTRA
OUS AL CAMPANÀ
GARROTADES A L’ESCOLÀ.

Però si la porta estava tancada, tots els xiquets, en la seva maça, colpejaven la porta fins obrir-la. D’aquesta forma, no podia quedar cap casa sense beneí.
Pepo era un xiquet que volia participar en aquesta festa i son pare li va fer una maça perquè poguera participar. Era una maça xicoteta i molt bonica.
Com Pepo era menut, sa mare li va dir:
- Pepo, ves a la festa, però com eres menudet, quan arribes a la plaça crida al pare, que està treballant i et replegarà.
Però Pepo, no volia ser menut i quan va arribar a la plaça, va cavil·lar:
Com m’he de quedar ací, si jo ja soc gran? Seguiré tota la festa i tombaré totes les portes del poble que estiguen tancades. Jo tinc més força que ningú!
Tota la comitiva caminava i caminava per totes les ravals del poble cantant les cançons de la festa:
EL DIMONI S’HA PERDUT
A LA FONT DE LA SALUT
HA EIXIT CARA
HA EIXIT CREU
A FONT DE SANT MATEU
I com aquesta moltes més.
Pepo cada vegada estava més i més cansat, i ja no pensava que tenia molta força per trencar totes les portes. Ja quasi ni li quedaven forces ni per carregar la maça.
A poc a poc, s’anava quedant de tota la gent. La maça ja no la podia ni portar al coll, la portava arrastrant per terra. Va començar a plorar perquè es trobava cansat, sol i perdut, més que el dimoni de la cançó.

En allò que va aparèixer un xic més gran i li va dir:

- Vols que t’ajude? Li va agafar la maça i li va donar la mà. El va portar a sa casa i allí va descansar.

Sa mare sols li va dir:

- Un no és gran quan vol, sinó quan ho és.
I Pepo ho va entendre per sempre.

(no tinc el nom de l'autor, si algú ho sap, li agraïria que m'ho féra saber per posar-lo)



lunes, 23 de abril de 2012

RECURSOS PER CELEBRAR SANT JORDI

Al bloc de la meva companyera d'infantil, Cristina, El racó de Titina, he trobat un Symbaloo amb moltes activitats per celebrar el dia de Sant Jordi i dia del llibre, 23 d'abril. Vull compartir-lo amb vosaltres, perquè ací podeu trobar contes, cançons i activitats ben diverses per ensenyar-les als vostres alumnes i fills.






viernes, 13 de abril de 2012

MADRIGUERA DE BLANCA-NIEVE

Aprovechando que ha nevado, Judit quiere recitarnos el poema de Rafael Alberti, Madriguera de Blanca-nieve para el proyecto Todo en la palabra.

martes, 10 de abril de 2012

FEM DE CONTACONTES: Olivia

L'últim dia de classe abans de les vacances de Pasqua, vam anar a la biblioteca de l'escola i tots els xiquets i xiquetes que vam voler, vam fer de contacontes als companys. Primer ens vam preparar els llibres i després, els vam anar contant o llegint. A més a més, tots vam voler que la nostra mestra ens gravara en vídeo. Si és que ens encanta veure'ns després al blog!

martes, 3 de abril de 2012

MONA DE PASQUA

Aquest matí els alumnes de 3r i 4t hem anat a les fonts del Llosar a menjar-nos la mona de Pasqua. Ens hem trencat l'ou al front, ens l'hem menjat, hem jugat a molts jocs i ara hem tornat a l'escola. Com podeu veure a continuació, ens ho hem passat molt bé.






domingo, 1 de abril de 2012

DESCRIBIMOS A...


La semana pasada repasamos el uso de la g  y la gu, ya que muchas veces se nos olvida escribir gu delante de e e i, así como escribir güi, güe, cuando queremos que la u se pronuncie. 
Después cada uno de nosotros inventó una descripción de una persona cuyo nombre tuviera el sonido de la g, utilizando además, mucho vocabulario con este sonido. Aquí podéis leer algunas de nuestras descripciones:


 ÁGUEDA
Águeda vive en Zaragoza con su madre Begoña, su padre Miguel y su hermanito pequeño Agustín. Águeda tiene 10 años, es guapa, lista y tiene el pelo negro como el gatito de Guillermo.
Ella a veces juega con sus amigas a la gallinita ciega y al guiñote.
Estas vacaciones Águeda iré a Madagascar y cono no se podrá llevar a Guillermo, lo dejará con su amiga Guirnalda Gómez que tiene guepardos y pingüinos.
Águeda es guitarrista y le gusta bailar, cantar, pasear... y le gusta llevar su abrigo negro y guantes. 
A Madagascar comerá espaguetis y galletas. ¡Se lo pasará genial!

Andreea Pruteanu


AGUSTÍN

Agustín vive en Galicia. Es alto, tiene los ojos marrones y tiene el pelo rubio.  Tiene 8 años y siempre está de buen humor y es guapo. Tiene una mascota, un gato de color blanco. 
 A Agustín le gusta jugar con sus amigos Santiago, Gaspar y Miguel. Le gusta jugar a la gallinita ciega y siempre le gusta ser la gallinita. Le gusta comer espaguetis, gambas, guisantes, galletas y garbanzos. 
Agustín trabaja de guardabosques y su padre y su madre se llaman Miguel y Begoña.

David Ponea


GUILLERMO
Guillermo es gordo, guapo, rubio y alto.
Su padre se llama Santiago, su madre Begoña y sus hermanos, Miguel y Gaspar.
Guillermo vive en Madagascar  y de vacaciones va  a Zaragoza. 
A Guillermo lo que más le gusta es comer, y él come espaguetis, guisantes y longanizas.
A Guillermo lo que más le gusta es jugar, bailar tango y gatear y siempre juega a la gallinita ciega y al guiñote.
También tiene mascotas, que son gatos, pingüinos, águilas y gorilas.
Trabaja de ganadero y de guitarrista y viste con gorra, bragas y tanga.

Iván Pitarch.

ELS JOCS OLÍMPICS EN CAPSES D'APRENENTATGE

Fa dues setmanes  vam començar un nou projecte dedicat als Jocs Olímpics, però no el treballem amb la metodologia d'ABP, sinò amb 7 caps...